CSN Transport de materials nuclears

Saltar al contenido

Su versión de Internet Explorer no es la adecuada para una correcta visualización de esta página web. Debe utilizar Internet Explorer 9 o superior.

Aceptar

Contenido principal

Transport de materials nuclears

Transporte de materiales nucleares

El concepte “materials nuclears” està dins del més genèric “materials radioactius”. Es tracta, doncs, de materials radioactius que, a més dels riscos radiològics, tenen un risc addicional: capacitat de produir una reacció nuclear en cadena, a partir d’una quantitat determinada de material (criticitat).

En l’àmbit del transport, als materials nuclears se’ls sol anomenar substàncies fissionables, que serien aquelles que tindrien el risc de produir un procés de criticitat durant el transport. Es tracta, per exemple, de l’òxid d’urani enriquit, que s’utilitza per a la fabricació dels elements combustibles que s’usen en les centrals nuclears; d’eixos mateixos elements combustibles encara per irradiar, i del combustible ja irradiat. Així mateix, pot haver-hi altres materials radioactius que complixen els criteris de substància fissionable i que es transporten en alguna fase del cicle de combustible nuclear, com l’hexafluorur d’urani enriquit.

La normativa que aplica a les substàncies fissionables és exactament la mateixa que per a la resta de materials radioactius, si bé definix requisits addicionals per als seus embalatges i operacions de transport dirigits a disminuir el risc de criticitat.

El transport de les substàncies fissionables sol fer-se fonamentalment per carretera, ferrocarril i via marítima; esta última s’utilitza per a cobrir llargues distàncies i per al trasllat de grans quantitats de material.

Per a obtindre més detall dels requisits aplicables a tots els materials radioactius, consulte l’apartat: Protecció radiològica > Transport de material radioactiu