Protecció radiològica davant de la radiació natural

L'exposició dels éssers humans a les fonts naturals de radiació és una característica contínua i inevitable de la vida a la terra. Per a la majoria de les persones aquesta exposició excedeix a totes les que es deuen a fonts artificials combinades. Hi ha dos contribuents fonamentals a les exposicions a la radiació natural: la radiació còsmica que travessa l'atmosfera terrestre i la radiació terrestre, procedent dels elements radioactius que es troben a l'escorça de la Terra des de la seva formació.

Els isòtops radioactius són ubics en el medi ambient. Es troben al sòl, a l'aigua, a l'aire, en els aliments, en els materials de construcció i en el nostre propi cos. De tots aquests, el radó (Rn), un gas procedent de la desintegració del radi-226, representa la principal contribució a la dosi deguda a la radiació natural. A més, les exposicions a les fonts de radiació natural es poden modificar per l'acció humana (com la mineria o la construcció).

Moltes persones també poden estar exposades a nivells elevats de radiació natural en els seus llocs de treball. Un exemple d'això són els treballadors de les mines subterrànies, els de processament de minerals i la tripulació d'aeronaus.

A Espanya l'exposició a la radiació natural deguda a pràctiques laborals està regulada pel Reglament sobre protecció sanitària contra radiacions ionitzants. En desplegament d'aquest reglament, el Consell de Seguretat Nuclear, ha emès una instrucció i diverses guies de seguretat. Aquestes inclouen, a més, recomanacions per limitar l'exposició a la radiació natural, en particular al radó en els habitatges.