CSN Transport de materials nuclears

Salta al contigut

Su versión de Internet Explorer no es la adecuada para una correcta visualización de esta página web. Debe utilizar Internet Explorer 9 o superior.

Aceptar

Contenido principal

Transport de materials nuclears

Transporte de materiales nucleares

El concepte “materials nuclears” es troba dins del més genèric “materials radioactius”. Es tracta, doncs, de materials radioactius que, a més dels riscos radiològics, tenen un risc addicional: capacitat de produir una reacció nuclear en cadena, a partir d'una quantitat determinada de material (criticitat).

En l'àmbit del transport, als materials nuclears se'ls sol denominar: “substàncies fissionables”, que serien aquelles que tindrien el risc de produir un procés de criticitat durant el transport. Es tracta, per exemple, de l'òxid d'urani enriquit, que s'utilitza per fabricar els elements combustibles que s'usen a les centrals nuclears, dels mateixos elements combustibles encara per irradiar i del combustible ja irradiat. Així mateix, hi pot haver altres materials radioactius que compleixen els criteris de substància fissionable i que es transporten en alguna fase del cicle de combustible nuclear, com l'hexafluorur d'urani enriquit.

La normativa que s'aplica a les substàncies fissionables és exactament la mateixa que per a la resta de materials radioactius, si bé defineix requisits addicionals per als seus embalatges i operacions de transport adreçats a disminuir el risc de criticitat.

El transport de les substàncies fissionables se sol fer fonamentalment per carretera, ferrocarril i via marítima; aquesta última es fa servir per cobrir llargues distàncies i per traslladar grans quantitats de material.

Per obtenir més detalls dels requisits aplicables a tots els materials radioactius, s’ha de consultar l'apartat:Protección Radiológica > Transporte de material radiactivo